Bien pues… hola internet!

Si, ya se que soy un desastre, que llevo dos semanas sin escribir… pero joé, es que tampoco alentáis mucho, no hay feedback! En fin, por si alguien sigue leyendo esto voy a contaros como estan las cosas por aquí.
En casa al final en vez de 3 mujeres (que no estaria mal) tengo 4 machos germanos La verdad es que solo me quejo porque no son mujeres, ya que majos lo son un rato. De hecho el otro dia prepararon un desayuno ingles estupendo, pero no tengo fotos.. ese es otro tema.

El tema es que perdí la chaqueta, además la tipica grande que tienes y es la única que abriga un montón… pues esa. con, ni más ni menos que el movil (ingles), la caja de los tapones de ruido (solo la caja), los guantes, las llaves y por supuesto mi cámara con tooooodas las fotos que no había descargado.

Si, vaya marrón, de hecho no quería pensar mucho en ello hasta que hace unos dias Carlos (luego os cuento quién es) me comentó que alguien la había encontrado. Y fué así, recuperé mu chaqueta sin llaves, sin telefono y sin caja de los tapones. Pero con la camara y todas la fotos! Asi que fué un gran rescate.

Como os iba a comentar, en clase somos más o menos los mismos. A lo mejor de 8 hemos pasado a 12, pero seguimos siendo pocos, vaya. La novedad es que hay un chico de Barcelona en clase, Carlos, así que ya no me siento tan solo. Alguien con quien poder comunicarme sin tener que pensar mucho, oye, esta siempre muy bien.

También he recuperado mi rutina habitual de conciertos en el Student’s Guild, mis programas de radio (como siempre los podéis escuchar a la misma hora que el año pasado) y estoy preparando alguna sesión de grabación en estudio, así que como véis estoy totalmente reenganchado.

Para los cotillas, el tiempo como siempre, con frío y un rato llueve y otro también. Aunque ultimamente estamos gozando de un extraño sol que nunca esta de más, a ver cuanto aguanta.

Más o menos estas son las novedades, a ver si ahora que he vuelto a escribir le cojo la rutina de hacerlo si no todos los días, almenos si muy a menudo. Si alguien lee esto, si no, pues bueno… seguro que algun robot de internet lo va a leer.

He añadido un link en la sección de links (valga la redundancia), se trata de mi tumblr. Un lugar donde cuelgo las chorradas que voy encontrando por internet y que pueden ser graciosas, así que si eso os pasáis.
Para saber más o menos lo que voy haciendo sigo teniendo también twitter, que esta situado debajo de los links, que voy actualizando más a menudo.

En fin, que cuando tenga fotos también las iré colgando. Me pondré a ello. Besos para todos!

Hola a tots!!

Doncs sí, el que sentiu. M’acaben de donar un programa de ràdio a Calon FM! Començo el proper divendres de 3 a 4 (de 4 a 5 a espanya).
El programa es diu “I’m from Barcelona” i serà un programa musical d’una hora en el que intentare posar música no eminentment comercial i en les llengues que podem trobar al nostre pais (català, castellà, gallec, euskera).  Així doncs espero que em sentiu el proper divendres, en el que aprofitare i aniré comentant les meves impressions mentre jo també l’escolto (perque estarà pregrabat fins el dia 26) així que si voleu enviar-me les vostres suggerències o peticions estaré encantat de rebre-les.

Després o demà tinc un post especial nevada, es una sorpresa!!

“I’m from Barcelona” a Calon FM. Divendres de 4 a 5 (Hora Espanya) a www.calonfm.com

Hola a tots!

La veritat es que ja porto una setmana aqui i no he posat res, una mica desastre si que soc. En fi, si queda algu que encara llegeixi això a pesar de que sigui un desastre, benvinguts.
Una tornada un tant interesant que va començar sortint a les 5 i algo de casa quan havia d’estar a les 6.25 al aeroport de Girona. Doncs bé, es possible poder agafar un avio si el meu pare va en plan Carlos Sainz i jo amb el tomtom controlant radars rotllo luis moya -ojocuidadobrasrasanteradaraaaaaaaaaaaaaas!-
Total, arribem a l’aeroport a les 6.10. Crec que mai haureu passat un control d’aeroports tant rapid; els passatges es van posar en una banda i em van deixar passar, deu ser que el so de sirena que anava sonant al meu cap es va transmetre. Després cap problea alhora de passar el control de seguretat. Potser va ser per la meva cara de “si em pareu perdo el vol, si perdo el vol aqui cauran hosties caricies. Acció-conseqüència” Desprs correr una mica més per l’aeroport de Griona fins arribar al mostrador del vol on em van dir que estava tancat… Pero espera! Diuen que pregunten a veure. Doncs emv an permetre baixar, això si, a tota hostia corrents per la pista.
Després tot va anar rodat, vaig arribar a la casa trobant-me restes del que havia estat la gran nevada. Actualment no neva, pero no m’extranyaria que d’un moment a l’altre es poses a nevar.
Tornem a començar les classes no sense tenir novetats. La primera es que ja tornem a ser 5 a casa, s’ens hana fegit 2 nois francesos, en Lucas i en John Charles (no comfondre amb el de “me llena de orgullo y satisfacción…”), aquest ultim acaba d’arribar avui pero amb en Lucas ens portem genial, ara començarem a fer pressió a en Bob per a que netegi.
I parlant de’n Bob, ens ha aparegut amb un nou look. S’ha tallat els cabells? noooo!! S’ha posat trenetes de colors a lo Lucrecia, ara només falten els Lunis!
Apart de tot això he tornat a començar la uni (obviament) i ja tinc reservat l’estudi de grabació per diumenge que ve. Grabare al grup “two suns” que es dediquen a fer versions de rock dels 80, així que es un grup perfecte per a mi per a poder fer el meu treball de Recording Techniques 2.
Ahir vaig estar al poble veient-los en directe i ho fan força bé, quan tingui acabat algun tema el penjaré aqui. De totes maneres seguiré informant abans de diumenge i publicant coses aquí apart del twitter.
Us deixo amb una foto del que era Wrexham ahir a la nit, la epidemia s’ha extès i ara també tenim Wrexham Hill. També us afegeixo una de les cançons que segurament grabem, canço per a un fan d’aquesta peli com jo.

Petons per tothom!!

Hola a tots!

Sé que molts de vosaltres estareu dient, “ja era hora”. Doncs si, ja era hora. La veritat es que porto bastants dies molt ocupat i no he tingut temps de gaire. Això si, ens ha passat una mica de tot.

Ara mateix us escric des de dins del llit perquè a fora tenim 0ºC, i a sobre avui haig d’anar a la uni… Què ha passat per Brynteg Hill mentre no he escrit? Doncs una mica de tot per lo que podeu anar veient al twitter. Com ja sabreu fa dos caps de setmana vaig estar a Barcelona… Abans d’anar-hi vaig quedar amb la gent de Mataró (on estudiava jo) que estan aquí fent el seu ultim any. Ens ho vam passar molt bé sopant i jugant al “Scene it!” i incomprensiblement el meu equip i jo vam guanyar!!

Després va venir la Raquel uns dies que tenia festa, i al cap de 4 dies cap a Barcelona. La veritat es que aprofito els llargs desplaçaments per exprimir la bateria de l’ordinador i fer feina, i no està gens malament.
Després de tornar, em van venir a buscar els meus companys de casa a l’estació (que macos elss, a que si?) i a partir de llavors vaig posar el mode “monge de silos” per volcar-me als treballs que haig d’entregar la setmana que vé. Hi ha que dir que la cosa va bastant bé, de moment tinc escrit tot el guió per els 10 minuts de programa de ràdio, i grabada la secció de cinema que gentilment (es a dir, suplicant molt) en Jim1 m’ha ajudat amb la seva veu. Aquí no acaba la cosa perquè tinc preparades 2 seccions més pels enganyats companys de pis que avui grabaran.

Pel que fa al treball de so en teatre esta bastant avançat, però li falta una mica ja que, com molts sabreu, m’he passat moltes hores barallant-me amb autoCAD (so i autoCAD?, es veu que si…) per poder tenir les mesures del teatre on ho farem, pero ha estat tant merda tot que al final qhem acabat quedant d’aquí a una estona amb una cinta metrica per contar distancies (ja se sap, la uni, apañatelas tu mismo)

Per tot lo demés he decidit sortir del meu cautiveri i intentaré ser més regular en les meves actualitzacions. Demà intentaré fer un tutorial de com saber si he actualitzat sense obrir la web, interessant no? Apart d’això us portaré fotos que he pogut fer i alguna coseta més que se m’acudeixi.

Edito: M’havia oblidat de la canço d’avui, anirem als classics britànics, concretament el 1981 on un tal Rod Steward treia un gran album en l’estela d’un dels estils que es començava a extendre ràpidament, el synth-pop. Atenció als amants dels sintetitzadors, aquesta cançó en té un de molt bo!

Ah! per cert, com que la Rachel (la novia de’n Jim, ni la meva germana, ni la meva novia) vol veure REC, aquesta tarda-nit la sala Kohima amb revolucionari sistema de so Panasonic 2.1 (es que la minicadena té subwoofer i l’aprofitarem) acull el millor del terror espanyol! I per més por, un servidor intentarà preparar arròs amb llet per a tots els assistents (que espero que siguin 4 perquè sino…) aixpo es el que fa més por oi??

Una ultima cosa, ara he començat a seguir un curset online d’angles. Es pot veure a través del youtube i la veritat que es molt util. Us deixo el primer capitol (son de dos minuts) i ja veureu com amb nomñes així conseguireu un molt millor anglés!!

Fins demaaa!!!