Doncs sí, el que sentiu. M’acaben de donar un programa de ràdio a Calon FM! Començo el proper divendres de 3 a 4 (de 4 a 5 a espanya).
El programa es diu “I’m from Barcelona” i serà un programa musical d’una hora en el que intentare posar música no eminentment comercial i en les llengues que podem trobar al nostre pais (català, castellà, gallec, euskera). Així doncs espero que em sentiu el proper divendres, en el que aprofitare i aniré comentant les meves impressions mentre jo també l’escolto (perque estarà pregrabat fins el dia 26) així que si voleu enviar-me les vostres suggerències o peticions estaré encantat de rebre-les.
Després o demà tinc un post especial nevada, es una sorpresa!!
“I’m from Barcelona” a Calon FM. Divendres de 4 a 5 (Hora Espanya) a www.calonfm.com
La veritat es que ja porto una setmana aqui i no he posat res, una mica desastre si que soc. En fi, si queda algu que encara llegeixi això a pesar de que sigui un desastre, benvinguts.
Una tornada un tant interesant que va començar sortint a les 5 i algo de casa quan havia d’estar a les 6.25 al aeroport de Girona. Doncs bé, es possible poder agafar un avio si el meu pare va en plan Carlos Sainz i jo amb el tomtom controlant radars rotllo luis moya -ojocuidadobrasrasanteradaraaaaaaaaaaaaaas!-
Total, arribem a l’aeroport a les 6.10. Crec que mai haureu passat un control d’aeroports tant rapid; els passatges es van posar en una banda i em van deixar passar, deu ser que el so de sirena que anava sonant al meu cap es va transmetre. Després cap problea alhora de passar el control de seguretat. Potser va ser per la meva cara de “si em pareu perdo el vol, si perdo el vol aqui cauran hosties caricies. Acció-conseqüència” Desprs correr una mica més per l’aeroport de Griona fins arribar al mostrador del vol on em van dir que estava tancat… Pero espera! Diuen que pregunten a veure. Doncs emv an permetre baixar, això si, a tota hostia corrents per la pista.
Després tot va anar rodat, vaig arribar a la casa trobant-me restes del que havia estat la gran nevada. Actualment no neva, pero no m’extranyaria que d’un moment a l’altre es poses a nevar.
Tornem a començar les classes no sense tenir novetats. La primera es que ja tornem a ser 5 a casa, s’ens hana fegit 2 nois francesos, en Lucas i en John Charles (no comfondre amb el de “me llena de orgullo y satisfacción…”), aquest ultim acaba d’arribar avui pero amb en Lucas ens portem genial, ara començarem a fer pressió a en Bob per a que netegi.
I parlant de’n Bob, ens ha aparegut amb un nou look. S’ha tallat els cabells? noooo!! S’ha posat trenetes de colors a lo Lucrecia, ara només falten els Lunis!
Apart de tot això he tornat a començar la uni (obviament) i ja tinc reservat l’estudi de grabació per diumenge que ve. Grabare al grup “two suns” que es dediquen a fer versions de rock dels 80, així que es un grup perfecte per a mi per a poder fer el meu treball de Recording Techniques 2.
Ahir vaig estar al poble veient-los en directe i ho fan força bé, quan tingui acabat algun tema el penjaré aqui. De totes maneres seguiré informant abans de diumenge i publicant coses aquí apart del twitter.
Us deixo amb una foto del que era Wrexham ahir a la nit, la epidemia s’ha extès i ara també tenim Wrexham Hill. També us afegeixo una de les cançons que segurament grabem, canço per a un fan d’aquesta peli com jo.
Perdoneu que hagi tardat tant en tornar a publcar, però les circumstàncies no han estat les millors. Apart d’això, he estat molt ocupat amb els treballs.
Hi ha que dir que ha costat bastant però de moment tinc una nota, so a teatre, 75% que pel que se es una molt bona nota, i amb la valoració escrita del professor estic molt content i orgullós del meu treball.
Avi he enviat l’ultim, el vaig acabar a les 3 del matí però vaig estar-me una hora per a poder psar els últimes 50 paraules al text, una bogeria… A Brynteg Hill tot segueix igual, una mica més fred això si, pero per tot el demés igual.
Avui us porto unes quantes fotografies plenes d’historietes, per acabar bé l’any de publicacions al blog.
Primer un dels meus éxits culinaris. Si, potser no és el més gran però està prou bé per ser un principiant.
En agraïment a l’ajuda que m’han donat els meus companys de pis a l’hora de crear el meu programa de ràdio per l’assignatura de ràdio (obviament) vam fer una nit de cinema amb la conegudissima i admirada per mi obra de’n Jaume Balagueró i Paco Plaza, REC. Amb això li sumem la meva primera incursió a l’area de fer postres, si no compteu el “pastel royal 3 minutos” que em queda de p*** mare genial. Així doncs, aquí està
Si!! Arròs amb llet. No sé que passa que no accepta les fotos en vertical, però bé, us podeu fer una idea de lo bo que estava.
Per cert, que tota la feina que estan fent de consultes independentistes i propaganda a favor de la independencia, potser a Espanya no funciona, pero val a dir que a l’extranger el concepte de “nació” el tenen molt clar i si no, mireu la foto que vaig trobar l’altre dia en un dels suros que parlen de ciutats i el text que l’acompanyava.
“Catalonia is not Spain”, penso que els organitzadors de campanyes ja poden pensar en centrar-se a Espanya, a l’extranger ja ho tenen clar!
I per ultim us porto el primer concurs (i potser ultim) de decoracions vistoses (potser també algunes horroroses) de nadal. L’organito jo i només entren les cases de Brynteg. El premi, apareixer al blog, no hi ha diners per oferir res.
Amb el número 3, el nadal es molt blau.
Amb el numero 2, Santa Klaus is coming by train
I en el numero 1, per ser els més horteres i vistosos (se’ls veu amb el bus només començar la carretera) christmashorrorland, admireu-la.
Maca oi? Doncs ja sabeu, aneu tard a l’hora de posar les guirnaldes i demés coses, aquí mireu, van més allà! En fi, que això es tot des de Brynteg. Segurament la propera actualització la faci des de Barcelona. Ens veiem des de Brynteg el proper 18 de Gener, és a dir d’aquí a 1 mes!
De moment us deixo amb la imatge misteriosa, a veure si trobeu que es “lo raro” en aquesta foto
Petons i abraçades!
P.D. No m’oblidava, a qui tenu la segona entrega del curs d’angles. El continuem al gener!
Sé que molts de vosaltres estareu dient, “ja era hora”. Doncs si, ja era hora. La veritat es que porto bastants dies molt ocupat i no he tingut temps de gaire. Això si, ens ha passat una mica de tot.
Ara mateix us escric des de dins del llit perquè a fora tenim 0ºC, i a sobre avui haig d’anar a la uni… Què ha passat per Brynteg Hill mentre no he escrit? Doncs una mica de tot per lo que podeu anar veient al twitter. Com ja sabreu fa dos caps de setmana vaig estar a Barcelona… Abans d’anar-hi vaig quedar amb la gent de Mataró (on estudiava jo) que estan aquí fent el seu ultim any. Ens ho vam passar molt bé sopant i jugant al “Scene it!” i incomprensiblement el meu equip i jo vam guanyar!!
Després va venir la Raquel uns dies que tenia festa, i al cap de 4 dies cap a Barcelona. La veritat es que aprofito els llargs desplaçaments per exprimir la bateria de l’ordinador i fer feina, i no està gens malament.
Després de tornar, em van venir a buscar els meus companys de casa a l’estació (que macos elss, a que si?) i a partir de llavors vaig posar el mode “monge de silos” per volcar-me als treballs que haig d’entregar la setmana que vé. Hi ha que dir que la cosa va bastant bé, de moment tinc escrit tot el guió per els 10 minuts de programa de ràdio, i grabada la secció de cinema que gentilment (es a dir, suplicant molt) en Jim1 m’ha ajudat amb la seva veu. Aquí no acaba la cosa perquè tinc preparades 2 seccions més pels enganyats companys de pis que avui grabaran.
Pel que fa al treball de so en teatre esta bastant avançat, però li falta una mica ja que, com molts sabreu, m’he passat moltes hores barallant-me amb autoCAD (so i autoCAD?, es veu que si…) per poder tenir les mesures del teatre on ho farem, pero ha estat tant merda tot que al final qhem acabat quedant d’aquí a una estona amb una cinta metrica per contar distancies (ja se sap, la uni, apañatelas tu mismo)
Per tot lo demés he decidit sortir del meu cautiveri i intentaré ser més regular en les meves actualitzacions. Demà intentaré fer un tutorial de com saber si he actualitzat sense obrir la web, interessant no? Apart d’això us portaré fotos que he pogut fer i alguna coseta més que se m’acudeixi.
Edito: M’havia oblidat de la canço d’avui, anirem als classics britànics, concretament el 1981 on un tal Rod Steward treia un gran album en l’estela d’un dels estils que es començava a extendre ràpidament, el synth-pop. Atenció als amants dels sintetitzadors, aquesta cançó en té un de molt bo!
Ah! per cert, com que la Rachel (la novia de’n Jim, ni la meva germana, ni la meva novia) vol veure REC, aquesta tarda-nit la sala Kohima amb revolucionari sistema de so Panasonic 2.1 (es que la minicadena té subwoofer i l’aprofitarem) acull el millor del terror espanyol! I per més por, un servidor intentarà preparar arròs amb llet per a tots els assistents (que espero que siguin 4 perquè sino…) aixpo es el que fa més por oi??
Una ultima cosa, ara he començat a seguir un curset online d’angles. Es pot veure a través del youtube i la veritat que es molt util. Us deixo el primer capitol (son de dos minuts) i ja veureu com amb nomñes així conseguireu un molt millor anglés!!
Primer de tot volia dir-vos que la meva càmera de fotos es va suicidar, son així de tontes, que hi farem. Intentaré anar fent fotos amb el mòbil però fins que no vagi a casa segurament no podré tornar a penjar videos com volia.
Però bé, que hi farem. Ja se que vaig dir que escriuria fa dies, però ja sabeu, quan agafa al mandra no hi ha qui se la tregui.
Ultimament Brynteg s’esta començant a convertir en el poble de “Silent Hill”. Pels que no conegueu la pel·licula de terror (o el videojoc) us poso una imatge de la pel·licula i una foto a les 9 del matí d’avui, compareu i digueu. PEr cert, la cosa flotant es la llum de l’habitació, que es reflexa. De moment no se m’ha aparegut cap espectre però no descarto que en el transcurs de la nit “la chica de la curva” o algun altre esser de la nit pugui fer acte de presència.
Pero bé, al que anavem, us volia explicar de què anava tot això dels petards el 5 de novembre. De fet es diu “Bonfire night” que vol dir “nit de les fogates”, que simula la crema a la foguera de’n Guy Fawkes. I qui era el paio? Doncs aquest, i 13 més es van dedicar a reunir pólvora al soterrani del parlament per fer-lo volar el 5 de Novembre de 1605. El dia abans se’l van trobar fent els ultims preparatius. Des de llavors, cada 5 de novembre es revisen totes les dependencies del parlament com a preambul de la cerimona d’apertura per el monarca. De fet això es fa per conservar la tradició, ja que els soterranis van desaparèixer a l’incendi de 1834 i actualment hi han millors metodes que un grapat de tios dien “tio, aquí no hay nada”.
De fogueres no en vaig veure aqui a “Brynteg Hill” deu ser que som massa pocs, però petards si. Aqui hi ha una mostra, no és una petita mostra ja que pel que he pogut veure a Espanya tenim molta més varietat i millor qualitat (si puc recuperar un vídeo d¡un dels coets ja ho veureu).
Puc concloure que els anglesos s’assemblen als catalans, nosaltres festejem una derrota i ells un possible atemptat, com diria asterix i obelix, són bojos aquest romans! anglesos!
Res més de moment, per a més informació ja està la wikipedia, no els hi vull treure mèrit. Intentaré anant informant a mesura que es vagi disipant la boira. Va, una canço que veig que ha agradat la idea. Aquest cop es tracta d’una canço que aquí com a mínim la he sentit un cop al dia. Es veu que aquí l’indie tira molt i els Kings of leon agraden, a veure que us sembla
Perdoneu el retard, però com ja sabeu aquí les noticies no abunden. Com sabeu la setmana passada vaig estar a Barcelona, la veritat es que es va fer bastant curta i de tot el que volia fer, crec que no vaig fer ni un 10%.
La veritat es que va ser tota una aventura ja que em vaig haver de llevar a les 4 del matí per dutxar-me, fer-me un entrepà i marxar. Feia bastanta por el camí i quan vaig arribar a l’estació la veritat es que semblava una pel·licula de por… va arribar el tren a l’estació i es van obrir les portes, no vaig veure a ningú… em pujo, ningú… m’assec i trec el llibre, continuo llegint… i de cop, al meu costat sento “ticket, please” digne de peli de por…
En fi, mentre anavem continuant el trajecte la cosa ja es va tornar més normal… canvi de tren i ja directes a l’estació de Birmingham international.
Des d’allà fins a l’aeroport s’havia d’anar amb una mena de supositoris capsules espaials, bastant futurista. Un cop allà no gaire més, un aeroport com qualsevol altre.
De tornada em van fer treure tot el que tenia a dins de la bossa quasi, tots els cables, microfon, tarja de so, ordinador… i darrere meu, es sr. laporta crec que li va dir “al loro” i el va deixar passar sense més, es lu que te ser d’un club gran.
I aquí, doncs tot segueix el mateix ritme; treballs, classes, i molt molt de fred. Després d’aquests dies he decidit que una de les cançons que més passen per la meva memòria tot el dia es la següent… Demà més, un explicare el que celebrem avui, 5 de novembre.
Bé… a les 4 de la matinada haure de posar les aceres des de Wrexham fins a Birmingham, per agafar un avió que em deixarà a Reus a les 12.20 (hora local).
La veritat es que en tinc moltes ganes, encara que m’han dit que el temps no acompanya gaire per les terres catalanes. Per cert, parlant de Catalunya… que sapigueu que la corrupció catalana ha arribat fins aquí, si us plau que algú avisi que aquí estant intentant eliminar totes les proves, si no em creieu podeu veure la foto.
Ultimament no tinc gaire coses a explicar, estic preparant novetats pero encara estan en procés. Estic començant a preparar els treballs de producció musical, so teatral i ràdio. La veritat es que es bastant de curro, però ja tinc una idea de com enfocar-lo.
En teoria, la setmana aquesta que tinc és per fer aquestes coses, començar a avançar treballs i això és el que faré (amén de gaudir dels moments a Barcelona!)
Espero poder veure-us a tots els que escriviu i als que llegiu i no escriviu (que em consten noms i cognoms). Mentre espereu aquestes hores que queden, us poso algunes imatges pel record. Boicot a la XBOX de’n Bob, és el primer video que penjo, així que espero que funcioni bé… si això funciona potser m’animo a muntar-vos algun video.
Fins d’aquí no res!!
P.D. Jordi, que me he dado cuenta que los comentarios los pones en el primer mensaje que escribí… Para que los vea tienes que ponerlos justo debajo del ultimo mensaje que escriba (hay una redonda azul con un número en cada mensaje)
L’altre dia es va despedir en Tom (el company de Saragossa) que ha marxat a un altre pis que li cau més a prop de la universitat. Es o estar a prop o tenir una casa de p***a mare tres parells de co***ns nassos.
En un moment es va organitzar una juerga al més pur estil d’aquest pais; a base de cervesses de litre i música a tot drap. el nostre amic, l’acumulador de plats, va pillar el pedal del segle a base d’un got (dels d’aquí) de jack daniels amb cola, dos ampolles de litre i pico de smirnoff llimona (una en només 5 min) i la resta de la nit a base de cervesses.
La cosa va acabar amb el noi ballant lady gaga i demés perles, fins que al final se’n va anar a dormir, no sense haver-li donat una cervessa amb mostassa i vinagre, o posar-li un embut la boca i anar tirant cervesses (al més pur estil americà). I ja se sap que passa, que el primer que va a dormir i a sobre esta borratxo, pilla.
Es van dedicar a muntar jaleo com: entrar a la seva habitació cridant “fire, fire!” o pujar-se a l’altell (que està a sobre de la seva habitació i començar a saltar… Després ja va començar a ser la cosa més sofisticada com pujar a l’altell el tallador de gespa (que després serviria per posar “bob” a la gespa) o obrir-li la porta amb una barrera de taules i cadires davant…
En fi, que al final la gent va anar plegant i aquí teniu els resultats, una gespa amb “bob” escrit a ella i una caixa més que plena de llaunes i ampolles de cervessa.
Així que com us vaig dir, ara tenim lliure una habitació amb bany en suite i guardarroba (que no armari) així que no vull excuses que ningu em vindrà a veure segurament el més que ve.
Aquests dies m’he dedicat a fer de maruja noi independitzat aplicat i he fet el nou horari de netejes, he netejat els passadissos, la meva habitació, l’habitació de la rentadora i els menjadors… Apart d’això entre en Jim2 i jo ens hem dedicat a arreglar els desperfectes de la gespa, bàsicament tallant-la, que ja tocava.
Com podeu veure, he afegit una cosa al costat dret de la web. Es un visualitzador de twitter. El twitter, pels qui no el conegueu es un microblog, només et deixa publicar un missatge de 140 caracters.
He pensat que seria una bona idea tenir-vos una mica més actualitzats, posant de tant en cuant un missatget de res, que no costa.
Així doncs, si hi feu click els veureu tots, però igualment seguiré escrivint el blog, el twitter és només un afegit.
Ah! per cert, a casa ara en Bob s’ha comprat la XBOX 360 amb XBOX LIVE!.. Això per nosaltres significava que ja no veuriem mai més la tele.
Va agafar la consola, i la va connectar. Va aprofitar que jo havia cridat a en Jim1 per ajudar-me a arreglar una cosa de la calefacció per canviar-li de canal, i posar-se a jugar. Merda, vam pensar… pero no! Perque l’internet no li arribava, i li vam suggerir que anés a l’altre menjador a provar-lo. Va funcionar.
Problema 2, a l’altre menjador hi havia menys senyal i no podia utilitzar-lo i va dir “no penso sacrificar l’HDMI (l’altre tele es la única que en té) si no tinc XBOX LIVE!”. Ja està, la hem cagat.
En un moment de desesperació en Jim li va comentar que teniem al hivernacle una tele de les petites, típica de cuina, i li va comentar que estava molt més a prop de on estava la senyal d’internet. Incomprensiblement va dir que si, la va connectar en una tele enana i s’hi va posar a jugar. Després ens en vam adonar de l’error, ens tenia monopolitzat un altre menjador, ara 3…
Després de suggerir-li que seria una passada tenir la XBOX a l’habitació i que la senyal seria més o menys la mateixa, va dir que allà ja estava bé, que potser ho probava més tard. Això era un no, ja que ja s’havia organitzat en un calaix de la taula on estava la tele tots els jocs.
Només quedava una opció, el boicot. Entre els Jims i jo ens vam dedicar a fer saltar ploms d’endolls i de on està situat l’internet per fer-lo saltar de XBOX LIVE! i després dissimular… (va ser molt divertit) el primer cop es va trobar a en Jim2 llegint amb molta atenció i interès una caixa de bosses d’autocierre (XD).
Després només va ser qüestió de fer la pantomima de que a en Jim2 (que també te XBOX LIVE!) li digués que a ell no se li havia desconnectat.
Després de una hora llarga de batalla, vam guanyar!! Ara potser podrem reconquerir els dos menjadors ocupats, a la càrregaaaaa!!!
Perdoneu el retràs, aquesta setmana entre la neteja, que ha estat la Raquel per aqui i tota la pesca m’he oblidat una mica d’actualitzar.
Bé, ja va essent hora de que comenci a admetre visites, no? Ja estic acomodat i ja tinc pràcticament tot per la mà, així que si algú vol venir ja el mes que ve està convidadissim/a!!! Només envieu-me un mail i a veure com ho podem arranjar ^^
Aquest cap de setmana, com deia, he tingut per aquí a la Raquel, la veritat es que tenia moltes ganes de veure-la, com es normal. També ens va venir a veure en Charlie, que pels qui no el conegueu es un amic gal·lès de la Raquel que parla un català que més d’un voldria tenir-lo així de perfecte (el català, dic).
Amb ella ha portat la meva bici! Així que s’ha acabat caminar 35 min a l’universitat… ara són, més o menys, 9 min de baixada i 20 de pujada (com es nota que el camí a la uni es tot baixada).
Estic començant a preparar algunes sorpreses per d’aqui unes setmanes, estigueu atents perquè són molt sorpresives! ^^
L’altre dia ens va comentar en Tom (el noi de Saragossa) que ens deixa. Diu que ha trobat un pis al centre amb dos mes de Saragossa i se’n va cap alla. El trobarem a faltar, però per contra de moment tenim habitació de convidats. De debó que ningú ho vol aprofitar? Animeu-vos que em farà il·lusió!!
i recordeu que d’aqui 2 setmanes estic a Barcelona!!! que vull fer coses!!
Bé, amb un dia de retard però ja sóc aquí. Avui us parlaré de l’universitat, Glin-doooor (llegiu-ho com un timbre, aquest es meu).
La universitat de Glyndwr està situada a la bonica població de Wrexham (de la qual us parlaré un altre dia). Es tracta de una de les universitats més joves del Regne unit. Aquí segons es pot llegir som vora els 6.000 estudiants (no a la meva classe) i del quals jo crec que 5900 deuen ser espanyols
(principalment catalans).
Aquí tenim totes les facilitats del món, des d’un gimnàs a un bar propi dels estudiants passant per un laboratori d’aeronautica (amb simulador inclòs) o un estudi de grabació.
Tenim vora 150 titulacions i l’extensió del meu campus (Plas Coch) cobreix 31 acres (algo més de 125 km2). Aquí la universitat és una mica diferent. Les classes són d’assistència obligatòria, i jo, per exemple, només tinc 11 hores lectives a la setmana. En el meu cas tampoc tinc examens, però això si, tinc un munt de treballs.
Aquests treballs almenys per mi, trobo que són una bona manera de qualificar-te ja que que tu aprofundeixes tant com vols en el treball, i en funció d’això et qualifiquen. Potser és una mica subjectiu, no? però millor que apendre’t de carrerilla un munt de coses que vomitaràs a l’examen i quan surtis no recordaràs.
en fi, això es tot per avui. Ah si! Estaré per Barcelona del 23 d’octubre al 2 de novembre, si algu vol quedar ja sap. Ràpido! entradas limitadas, que me lo quitan de las manos!
Feia bastanta por el camí i quan vaig arribar a l’estació la veritat es que semblava una pel·licula de por… va arribar el tren a l’estació i es van obrir les portes, no vaig veure a ningú… em pujo, ningú… m’assec i trec el llibre, continuo llegint… i de cop, al meu costat sento “ticket, please” digne de peli de por…
Aquests dies m’he dedicat a fer de 
Bé, amb un dia de retard però ja sóc aquí. Avui us parlaré de l’universitat, Glin-doooor (llegiu-ho com un timbre, aquest es meu).
